Rosella de dia
Plora la vila t’has endut la Maria,
que amb un somriure dibuixa la vida.
Plora la vila sense la poesia,
rosella de dia, pura alegria.
Clam al cel i a les tenebres,
es fonguin els ploms de les trinxeres.
No em deixis sol.
Eterna prosa a la vegueria,
ets qui més ajuda a qui ho necessita!
Àngel de la guarda!
Àngel de la guarda!
Clam al cel i a les tenebres,
es fonguin els ploms de les trinxeres,
torna’m la vida, queda’t les misèries!
No em deixis sol.
Plora la poesia t'has endut la vida.
Writer/s: Carles Ribot, Enygma
