S'acosta la nit
Pluja tènue,
brisa de tempesta
mou les roselles i els prats.
Alça el vol el gaig
buscant l'últim raig de sol.
I el silenci
que penetra el ventre.
La lluna brilla amb encant.
Un instant etern.
Una eternitat constant.
S'acosta la nit,
la terrabastada.
El vel sobre el pit
però al cor l'aigua glaçada.
