Saber estar
El meu saber estar diumenge a la nit
Va agafar un color terrós
De vorera bruta, de serveis socials, d'enormes televisors
De camins truncats, i pisos mal fets, i de baixos per llogar
El meu saber estar diumenge a la nit
Va conèixer la part més lletja de la ciutat
On jo visc
Vall d'Hebrón amunt, baixant pel Carmel
Pujo fins arribar al Coll
Racons oblidats, números pintats
Cada casa d'un color
Anem pel carrer de vorera estreta i una sola direcció
El meu saber estar diumenge a la nit
Va conèixer la part més lletja de la ciutat
On jo visc
Vine que feina no et faltarà
O de fàstic et moriràs
Aquí no hi ha res pel que lluitar
És tant poc fèrtil la terra dels camps
Vine que feina no et faltarà
O de fàstic et moriràs
Aquí no hi ha res pel que lluitar
És tant urgent marxar a la ciutat
On jo visc
El meu saber estar diumenge a la nit
Va agafar un color verd fosc
De muntanya bruta, d'horts improvisats
De condons tirats pel bosc
De colònies fortes i desodorants
Per tapar-nos la pudor
El meu saber estar diumenge a la nit
Va fugir per la part més lletja de la ciutat
On jo visc
Writer/s: Francesc Ruiz
