Salpar junts de nou
Era la teva vida fins ara fa ben poc.
I avui plorant m’expliques que vols deixar el nostre món.
Que el teu cor no m’estima, com ho pots dir mirant-me als ulls.
No sóc qui necessites, però si ho he fet tot per tu.
Tal vegada fossin mentida cadascun d’aquests retrets.
Que han envaït el teu cor de fred.
Fessin volar la tristesa com fan els estels.
En un mar i cel blau, clar i lluent.
I salpar junts de nou descobrint-nos un nou món.
Tot just podríem viure envoltats pels records.
I aviat podríem riure, ja ho veuràs, amor, tots dos.
Un món imaginari on els defectes fan virtut.
Un nou ideari per mi i per tu.
