Saltadors de camins
Són saltadors de camins
per robar a la gent que passa;
ja veuen venir dos cotxes
plens de cavallers i dames.
Ja se’n fiquen dintre els cotxes
tan sols per a deshonrar-les,
ja n’arrenquen un gran crit:
Ai, Mare de Déu, aidau-nos!
Que si vós no ens ajudeu,
desgraciades de nosaltres! -
Ja se’n van a Sant Cristòfol,
allà hi tenen la posada.
Quan a sant Cristòfol són,
dret als Hostalets anaren;
quan als Hostalets van ser
a cal Poch feien ballades.
Minyons, si voleu ballar,
aquí hi ha noies molt maques. -
Ja se’n posen a ballar
primera i segona dansa.
Quan la tercera arribà
ja els arriba un ordenança
“Minyons, no us fieu del món,
mireu que us han fet parades,
Que venen cinc agutzils
i cinquanta homes amb armes.”
Encara que fossin cent
No els giraríem la cara;
Si fóssim als alts dels Brucs,
d’on sabem les contornades,
ja en prendriem els trabucs
i els ompliriem de bales. –
Comencen a donar foc,
lo gran tro d’escopetades.
Minyons, ens haurem de dar,
que aquí no hi sabem los passos.-
Ja els prenen i els lliguen
i a la presó els portaren.
Per allà on varen passar,
tota la gent se’ls mirava.
La gent anava dient
Qui són los presos que passen?
-Són l’hereu Riom del Bruc,
un oncle seu i dos d’altres-
Ja la forca han preparat,
els quatre lligats hi anaven;
era un dissabte al matí,
amb les misses ja acabades.
L’hereu Riom del Bruc
tinta i ploma demanava
per escriure un bitllet
a la trista de sa mare.
Són saltadors de camins
per robar la gent que passa.
Writer/s: Popular
