Sang de Tardor
Abans que arribi el hivern,
quan els dies se senten envoltats de més nit
quan a les fulles caduques se´ls acaba
la virtut de desafiar a la gravetat
quan les nits s´enfosqueixen i és com
endinsar-se a la cova
quan el vent portador de llavors
ja només porta desesperació
quan l´angoixa viu amb les nostres entranyes
quan rera les últimes pluges
obrim les portes al nostre hivern
que si és el mateix que la terra ens dóna,
el podrem desafiar.
Si no ho fem així el fred ens consumirà
si no Recordem a la Mort, ella aviat ens envoltarà
d´una cova en fem una llar,
d´un foc la força per respirar
és el sentiment de tardor
el que ens avisa a través de la pell.
Els cants estivals ja no flueixen per les nostres venes
si la recol·lecció no és bona de la foscor no en sortirem
recollirem la dolça fruita del vi
i en veurem els seus embogidors vapors encisadors
buscarem l´escalfor dels cossos
que un dia vàrem estimar
farem plaer de la carn en forma de pretensiós amor
excitats de desig transitori,
encegats de passió reprimida
sense saber-ho ens sotmetrem
a la natura en plena procreació.
Temps de passió i de poesia
temps d´intent d’evolució
meditar o procrear
qui és procreador, no és creador
la il·lusió d’una passió
el desengany de la inspiració.
És el final d’aquesta troba
és l´última de les nostres paraules
poder no veiem més solsticis
poder és aquesta l´última estació.
Mai volguérem estar entre vosaltres
mai volguérem haver nascut
de les misèries de la humanitat
se’n nodreix la desesperació.
Tant treballareu a l´estiu
tant tindreu al hivern
tanta rancúnia sentíreu pels altres
tanta escalfor tindreu al hivern
sempre sabrem on pertanyíem
perquè nosaltres si Recordarem a la Mort.
Com veure passar una nuvolada
veiérem passar les nostres vides
d´una antiga llegenda se’n fa una Cançó
d´un gran paisatge se’n fa una gran Guerra
d´un instant en fem Eternitats
d´un plaer una Misèria.
Writer/s: Darshan/ Damastor
