Sants Innocents
Pèrdua continua, i el guany tendeix a ser insignificant
al llarg del temps i el rellotge no para quiet.
Sempre amb piles per seguir empenyent l'entusiasme en direcció a un forat
de fons a totes llums incert.
Aquí hi ha un covard més a la sala d'espera.
Coses que mai sabre, somnis i possibilitats.
El gust del ferro.
I si em perdo en el consol d'aquest petit art tan fràgil i autocomplaent.
A un volum brutal el drama es manté fresc.
Sants innocents.
Dagues esmolades, ballen mentre apunten al teu pit,
innocent però amb vicis induïts
per un excés de bondat, de manca
de la culpa inherent a tothom,
de qualsevol classe i condició.
Conclusió, ets massa sensible per aquest gran munt de merda.
Està a punt d'aparèixer, el famós raig
antigravetat, que ve a buscar-te.
Per jutjar-te. Per dibuixar un cercle
blanc sobre el teu cap i servir-te ben calent.
Aquest puré d'excuses tan excel·lent.
Sants innocents.
Nascuts per omplir, per tapar-te el camí. Engendrats perquè hi juguis. Nascuts per omplir un forat de guió. Pedaços morts. Sants innocents que mai han hagut de fer res, i fer-ho tot, saber-ho tot. Pedaços morts.
