Seccions
Aigua
de no pensar el concret
de no pensar en un fet
replet de verd
però que s’encalla
i viu massa encaixat
de la veritat que l’acompanya.
Tacte
que m’has encadenat
que m’has necessitat
quan les parpelles se’m salaven
que no m’agrada el dolç
perquè em provoca i m’esbiaixa.
Corro en cercles
i el meu centre em dol.
Tinc la hipotenusa que s’estén
i els meus costats remou.
Rastre
que em toca cada nit
que m’arrossega el pit
i les llavors no creixen lliures.
Que potser hem d’apagar
les brases per poder conviure.
Hem deixat passar
massa obertures,
sense mesures.
Hem esbotzat els panys,
estripat les costures,
resseguint les fissures.
