Ser ningú
Som la cresta de la onada que farà vessar el mar,
Som un mar sense gota d’aigua.
No necessito el teu mirall per reconèixer qui sóc. No m’alimenta estar per sobre ni l’admiració.
Com hem perceben els demès està de més si jo m’oloro a mi mateix amb molt d’escreix.
Volem ser especials. Volem despuntar. Jo vull fer del meu melic l’epicentre universal.
La consciència ens juga una mala passada quan cultiva el nostre orgull i ens fa viure en una farsa.
Ser un home objecte és el meu objectiu .Sóc un producte, sóc improductiu.
I quan no em mires deixo de ser algú i se’m desinfla la bombolla de xiclet amb el disgust.
La veritable fortuna potser rau en tenir res, decidir que un vol ser l’amo i no l’esclau de si mateix.
Per ser-ho tot només cal ser ningú.
No pertanyo a cap nissaga ni vull perpetuar un cognom. Reconec que porto al límit les meves limitacions.
Quan parlem de transcendència la visió del més humil dins de l’escala de Richter te una magnitud de mil
La seguretat de la nostra identitat sempre està donant indicis d’extrema fragilitat.
Si no pedalo, tot em supera, i si pedalo em quedo enrere... i au!
Ser ignorant, això rai. Ser ignorat, això mai! Vull evitar lo inevitable i que hem recordin anys i panys.
Tinc grans plans, alta la motivació, perquè empaito a ful un èxit que només mereixo jo.
La veritable fortuna potser rau en tenir res, decidir que un vol ser l’amo i no l’esclau de si mateix.
Per ser-ho tot només cal ser ningú.
Defugim de la pròpia essència,
dissipem la nostra existència,
per voler viure un somni que no hem somiat
