Setembre
Ara que tu i jo som ací,
que per fi hem arribat.
La vora banya els nostres peus
d'aigua salada i quitrà.
Aquelles paraules que vas dir
quan et disposaves a marxar.
S'han transformat en l'ombra
que ara marca el ritme del meu pas.
I tu, vindràs a fer de color les nostres nits
deixant parlar aquells somriures que un dia van prohibir.
Cridar, tan fort com si et sortira el cor del pit
trencant l'espai que separava els nostres esperits.
En aquells ulls empapats
en raons fetes en sal,
una eixida d'aquest hivern
les teues mans em van mostrar.
No queden distàncies per acariciar
on trobar les forces per continuar
cercar-te l'esquena i tornar-la a arrapar.
El mes de setembre ens vam retrobar
per veure'ns la vida com fèiem abans
buscant les raons dins d'un got d'aquell bar.
I tu, vindràs a fer de color les nostres nits
deixant parlar aquells somriures que un dia van prohibir.
Cridar, tan fort com si et sortira el cor del pit
trencant l'espai que separava els nostres esperits.
I tu… deixant parlar. I tu… trencant l'espai.
