Si el teu cabell fos llis
Si el teu cabell fos llis
No ballaria entre els seus dits
No jugaria a ser foc que no crema
I encendre la llum dins del seu pit
Si els teus ulls fossin fang
No voldria besar-te les parpelles
Ni beure la sal que en ells navega
No et miraria com ho fa
Les arrels que van donar vida
A la porta d’una galeria
Son els peus que ara caminen
Per obrir-ne una i una altra
Però mai no serà l’última
Perquè un està enamorat
Quan s’adona que…
Si els teus braços fossin de gel
No somiaria sota la teva pell
No s’estendrien com llençols quan bufa
el vent
No es moria amb el teu batec
Si el teu riure mentís
No es dibuixaria entre els seus llavis
No escoltaria els sons que hi tremolen
No seria avui aquí
Les arrels que van donar vida
A la porta d’una galeria
Son els peus que ara caminen
Per obrir-ne una i una altra
Però mai no serà l’última
Perquè un està enamorat
Quan s’adona que…
Writer/s: Eva Verde
