Sindrome d'Estocolm
T'oloro a lo lluny
la vida en un puny
t'oloro des d'ahir, segur que és el destí
t'oloro prèviament, la ment em fa delir
la fi del meu camí, és caure al mateix pou que tu
i espantar-nos junts i visitar els difunts
provar l'LSD, plantar un cirerer
trucar a l'hospital i dir que no ens fa mal res
comprar-nos tres coixins i compartir-ne un i mig
M'he llevat i no hi ets
digue'm que no has fugit
potser seria millor
que saber que només t'he escrit
pensar que ets a Estocolm
potser rememorant
allò que un dia vam ser
està nevant al meu cervell
Ja no ens espantem junts
ni visitem els difunts
s'ha acabat l'LSD
i només divisem xiprers
Mai més ballarem junts al bell mig del menjador
I l’únic fum que compartim és el de les cendres del nostre amor
