Sinestèsia
Barallant-nos amb el dia, amb la crònica rutina. Quan la pell es fa de nit i, la paciència s'impacienta. Sincronitzar-nos, voler-te desxifrar, llançar-te a l'aire, caure fins a volar. Trobar misteris, perdre la por a fallar, apassionar-te, improvisar l'atzar...
Que pugui ser possible canviar de perspectiva, pujar fins les altures, entendre el que es volar. Pintar l'abstracte de la vida, penjar-ho a la mirada, comprendre irrealitats. Les veritats perdin lògica, les mentides et facin feliç... Esborrar de la vida el calendari, i perdre la noció.. Oh oh.
Desvestint la llum de la nit en espais de món vestits de paradís, hi ha naufragi a la mirada per l'escena més somiada... Ballar descalços, voler-nos trepitjar l'asimetria de la felicitat, no tenir presa, viure despentinat, viatjar pels somnis, mai voler despertar....
Que pugui ser possible canviar de perspectiva, pujar fins les altures, entendre el que es volar. Pintar l'abstracte de la vida, penjar-ho a la mirada, comprendre irrealitats. Les veritats perdin lògica, les mentides et facin feliç... I Esborrar de la vida el calendari...
Però estem respirant desitjos i ombres com si l'aire no ens fes falta. I somiar que tots els camins ens portin prop de l'esperança...
Que pugui ser possible canviar de perspectiva, pujar fins les altures, entendre el que es volar. Pintar l'abstracte de la vida, penjar-ho a la mirada, comprendre irrealitats. Les veritats perdin lògica, les mentides et facin feliç... Esborrar de la vida el calendari... I perdre la noció. Oh, oh, oh.
