Singapur
Ningú m’havia dit
que, de tant lluny, la vesprada
es fonia entre el foc
i se la veia morir
per culpa d’un fil de sabre.
Ningú m’havia dit
que s’assemblés tant a tu
apareixent quasi sempre
i amagant-se al vespre
en el moment oportú.
No sé pas com m’ho faré
vull fer el mateix que fas tu,
acostumat a veure el sol de Singapur.
Ningú m’havia dit
que de tant lluny la vesprada
es fonia entre el foc
i se la veia morir
per culpa d’un fil de sabre.
Si cal, potser esperaré
a tenir-te a la vora.
No vull seguir amb el costum
de fer del dia la llum
ni d’aixecar-me d’hora.
No sé pas com m’ho faré ;
vull fer el mateix que fas tu
acostumat a veure el sol a Singapur.
Writer/s: Jordi Ferran
