Soc el teu fill
Mai m'ajudes a iniciar el camí.
Mai t'obres a ser el meu amic.
No sé qui ets home de retrets incerts,
que només vius en carrers estrets.
Mai sé distingir entre pare o veí.
M'odiaves absurdament com el verí.
¿Perquè vas crear éssers humans?
Si només volies estar sol i amagat.
¿Perquè només em feies cas violentament?
Quan algú més diu que l'he molestat,
per abusar del meu cor, cos, i ment,
sense poder defensar-me davant el rancor.
Recorda, recorda,
que soc el teu nadó,
encara que de diferent color,
he nascut per ser estimat,
no per ser torturat.
Rebutges a acceptar com soc,
perquè mai has obert el teu cor.
Només soc el focus del teu dolor,
per això no qualla nostre amor.
Els meus amics són sempre millors.
Jo soc patètic, retardat i diferent,
perquè no segueixo les activitats adients,
sense esdevenir un mercenari amb pors.
Recorda, recorda, que soc el teu nadó,
encara que de diferent color.
He nascut per ser estimat, no per ser torturat,
sense cap oportunitat de demostrar,
que soc el teu fill en realitat.
Sento les seves pors en el vent,
com una pluja àcida i reverent.
Patiment continu i amargament,
és la meva vida incoherent.
Writer/s: Xavier Panadès
