Soc llum
No sempre soc la que somriu,
ni soc qui amaga allò que sent.
Jo soc com l’aigua transparent,
soc llum.
No soc el que tu vols de mi,
ni soc allò que els altres fan.
Jo soc les coses que he callat.
Soc llum, soc llum, soc llum,
l’espurna als ulls em diu que jo soc llum,
soc llum, soc llum, soc llum.
No soc la pell que em sobra al cos,
ni soc el rostre del desig.
Jo soc la veu que viu en mi.
Soc llum, soc llum, soc llum,
l’espurna als ulls em diu que jo soc llum,
soc llum, soc llum, soc llum.
Que les paraules no, no marxen amb el vent
i el pes d’aquelles veus m’apaga el foc.
Però allunyo els ulls del món i escric les meves lleis,
trenco allò establert, jo vull ser llum.
Soc llum, soc llum, soc llum,
l’espurna als ulls em diu que jo soc llum,
soc llum, soc llum, soc llum.
Jo soc l’estrella que al final
trobarà el seu lloc de nou.
Enmig del cel, jo vull brillar.
