Soledat
Soledat, empremta d’una amiga que no hi és,
dissort que m’acompanya novament,
la mirada fixa d’un absent;
ritus de la vida.
Soledat, sento que em miren com aquell
que busca una sortida sense saber
que només queda un tràmit per fer;
història d’un suïcida.
Cap regla per al joc de l’amor,
ni finestres obertes, no.
Cap llum en el camí del dolor,
ni un Deu que t’alliberi, no.
Soledat, quan la passió comença a torbar,
el teu cor mai no deixa de pensar
que sempre hi ha una treta que venjar;
sempre hi ha una crida.
Cap regla per al joc de l’amor,
ni finestres obertes, no.
Cap llum en el camí del dolor,
ni un Deu que t’alliberi, no.
Soledat, un estrany escollit per al mal,
un viatge i un camí sense final,
un comentari ambigu irreal;
entorn d’una fugida.
Cap regla per al joc de l’amor,
ni finestres obertes, no.
Cap llum en el camí del dolor,
ni un Deu que t’alliberi, no.
Writer/s: Albert Bacardit
