Somnis incòmodes
L'herba creix tan terra endins, la lluna capgira el seu somriure
La flama és blava ploma d'or, i al voltant la nit és llum de foc
El fred em fa sentir el caliu, l'estança es corba en direcció al sol
Els ocells respiren sota l'oceà, branques floreixen les profunditats
Tot és negre, tot és bo, res es confon si exhales just al front
Compta infinit, el dia és nou. El braç es fon i la cadira es mou
Tot és blanc, tot és tan dolç. Tot és blau i tan bonic de roca
Tot és blanc i tot es dol. La pau xiuxiueja el teu nom.
Qui el mal et vol, el bé et pot. Qui bé et vol, el mal et fot
Qui el mal et vol, el bé et pot. Qui bé et vol, tot de mal et fot
El forat negre gira cap a tu s'acosta en direcció obliqua.
Constel·lacions que ara ens escupen. El casc tremola i les pupil·les minven
Qui el mal et vol, el bé et pot. Qui bé et vol, el mal et fot
Qui el mal et vol, el bé et pot. Qui bé et vol, tot de mal et fot
El forat negre gira cap a tu s'acosta en direcció obliqua.
Constel·lacions que ara ens escupen et van donar vida infinita.
Somnis incòmodes.
Writer/s: Agustí Busom
