Sota el sostre de cristall
Tu sempre has dit que no hi tinc res a fer
que no seré mai el que tu esperes
Ja veus que no encaixo entre els demés
pot semblar que sempre em quedo enrere
No vull passar les hores
entre fum i prosa
esperant complir amb el meu paper
Sota el sostre de cristall
no puc veure-hi més enllà
s'entela, m'ofega
Sota el sostre de cristall
tant real i tant artificial
una altra frontera
Rius de tinta em vessen per la pell
més enllà d'on moren les paraules
em vas voler fer creure que no podia ser
però ara ja m'he deslligat les ales
I es que no em fa falta
seguir mil petjades
se t'ha fet tard, no cal que diguis res
Sota el sostre de cristall
no puc veure-hi més enllà
s'entela, m'ofega
Sota el sostre de cristall
tant real i tant artificial
una altra frontera
Sota el sostre de cristall
Nits en blanc
vençut i engabiat
fent de la rutina un amagatall
Tant estrany
seguir bategant
corrent per un fil que no es vol trencar
Sota el sostre de cristall
no puc veure-hi més enllà
s'entela, m'ofega
Sota el sostre de cristall
tant real i tant artificial
una altra frontera
Writer/s: Joanjo Rubio
