Sota zero
L'eterna mirada de la nit em jutja
I intueix aquells moviments que trenquen amb la monotonia de la calma. (part parlada)
Llum intermitent, no afluixa el vent encara
circula un aire dens, l'activitat s'apaga
Cau la nit, el soroll mor per moments
perquè collons sempre vols el que no tens?
Tres trens, un radera l'altre buits de gent
marxen lentament tothom tancat a casa
l'espera que et farà tornar pacient
trasllat en el temps perquè al final tot es retrassa
Carrers mullats reflexen la ciutat
siluetes fosques darrera un vidre entelat
només els teus crits trenquen el silenci
esclata la calma sinònim d'eternitat
El fred gela per fora, pell de gallina
aquí, crema tot el que portem a dintre
sense pensar en res només per un moment
sols enmig la nit dos cossos en moviment.
Sota zero el temps es congela
sota zero
sota zero desperta el deliri
sota zero
Som intrusos
I hi som per casualitat
esperant a que ens facin fora (part parlada)
