Standby
M'estiro a terra,
prenc un moment per respirar,
no hi ha cap pressa,
només em vaig deixant anar.
Per la finestra
la llum arriba, el dia és clar
no vull visites,
ni res que em pugui despistar
Dalt les estrelles,
tinc una cova, el meu palau
no hi ha rellotges,
sorolls que em puguin desvetllar
Tanco la porta i em poso a ballar
Jo només vull viure així
poc a poc, bebent de l'aire
tenir temps només per mi
fer tot allò que està en standby
avui no sortir d'aquí
no respoc a cap trucada
només vull estar amb mi
per estar perdut i després trobar-me
Deixo la inèrcia,
no vull tornar a la realitat
per escoltar-me,
necessito un espai en blanc
Cara a cara,
m'alimento de veritat
sense cap màscara
La música m'atrapa
em posa a mil i em calma
em dóna les respostes
i és la sort que m'acompanya,
ho deixo tot i torno a ballar
Jo només vull viure així
poc a poc, bebent de l'aire
tenir temps només per mi
fer tot allò que està en standby
avui no sortir d'aquí
no respoc a cap trucada
només vull estar amb mi
Arribes a casa, s’obre una porta
seus una estona, el caliu recomforta.
Anhelaves el niu i ara et sents sol a estones
Ara que ho tens tot, tret del soroll de fora
T'ofega la pausa, el nervi t'aflora
Els núvols són lluny, però saps que vol ploure
Mitja vida i te'n adones, no has parat en anys
Què faràs?
Què diràs?
Acceptaràs els danys?
Ara toca agafar forces per tornar a lluitar,
per un món que no desperta
I poc a poc es va apagant
Jo només vull viure així
poc a poc, bebent de l'aire
tenir temps només per mi
fer tot allò que està en standby
avui no sortir d'aquí
no respoc a cap trucada
només vull estar amb mi
per estar perdut
És que només vull viure,
poc a poc, bebent de l'aire
tenir temps només per mi
fer tot allò que està en standby
avui no sortir d'aquí
no respoc a cap trucada
només vull estar amb mi
per estar perdut
Writer/s: Francesc Abril
