Suc llimona
Estem aquí en pau creat el equinocci,
catalitzant moments com la resina epoxi,
jo ja he trobat l'amor i no és el d'una foxy,
el barco al fons del mar no hi haurà qui l'enfonsi.
Et parlo d'astres no pas de Luís Fonsi,
paraules santes, mantres antitòxics,
calor a les anques i ritmes en la òrbita
matant dimonis del món monopolitzat.
Hi.Mo i el noi de tona nanana
jalant suc de llimona i oli i antiansietat,
a fora un gat amb el cul encetat
es llepa les ferides i mira a l'altre costat.
Eh cap allà, talla el bacallà,
estira estira que segur caurà
l'estaca si estirem fort segur que tomba
i el brètol a la tomba,
hi ha un rètol al meu cap que em diu:
xaval passa l'escombra,
U Know my name la bomba
i un ou que no hi ha amor
si hi han lluernes a la ombra
fent a la brasa el brou,
tabula rasa i nou
camí de roses
torna-li a la mandra tonta el jou,
que sigui tot per ella
ella sabrà el que vol
ella sabrà com expulsar la merda del seu cos,
ella sabrà... ella sabrà....
Subtileses ocultes a la nit,
la sorra entre els dits
s'escola en l'escrit,
és el meu amic
orgull al melic
orgull de ma mare,
cuida al seus fills.
Oh si! La vida és així tan simple,
m'agrada quan agafa i s'infla,
anem cap a dalt
tu vola pardal això saps com va...
vola vola! Vola vola vola vola és així..
és així, ja ho saps amic, saps el que et dic, és així.....
És així és simple x2
és anar-ho movent,
aixó és anarho movent
poc a poc amb calma i tranquil·litat
és anar-ho movent,
ja saps com va....
Amb la simple dinàmica dominical,
llegint l'incal,
linkejant l'amor i l'animal,
tot minimal
tot mini mini
tant se val
si vinc o van
i et pinta colors extranys.
La realitat està multiplicant-se,
pescant amb nansa
els tresors que hi han allà a baix,
fe de matança,
s'allunya però t'atanses,
tot és una balança,
l'equilibri del que està passant.
Està passant... ara.. right now.. ara, ara... està passant...
Ara dubto si si o si no o si si no sé si...
El dubte és sutge obturant els meus conductes,
de sobte, el cub era de sal i no de sucre,
la forma de les coses és la forma, no la substància,
camines a la nit per un terreny abrupte
si només avalues aquests assumptes,
la teva imatge, elegància és elegir, no un “me gusta”
Quin és el camí? Que és real?
Que és ser un putxineli aqui a la jungla?
Terra de dubte.
Prova nous sabors, atreveix-te,
la zona de confort s'expandeix, tot connecta.
Ara tinc nous valors,
sempre hi ha lloc per l'amor,
el perdò és un baluart
i el record recol·lecció que el fonamenta.
La col·lecció de fotos dintre el meu calaix mental,
fonamental guardar-los, deixa-li un espai,
al passat perquè no torni a passar o per fer-lo rebrotar quan cal, això
no és sempre..
Sempre, sempre... no no no no, això no és sempre x2
Tu ets una nena psicotròpica,
llarga melena d'un arrissat fractal,
no sé com fer-m'ho per sort de la inòpia
a la que m'has portat,
deixa'm anar...
Sóc un pardal,
no puc estar tancat,
dins d'una gàvia
d'ombra i ferro forjat;
escriure el conte
només ho puc fer volant,
amb ales desplegades,
tranquil·litat.
tranquil·litat. tranquil·litat.
amb ales desplegades, tranquil·litat.
tranquil·litat. tranquil·litat.
amb ales desplegades, tranquil·litat.
Me'n vaig volant,
Me'n vaig volant,
Me'n vaig volant,
Me'n vaig volant.
