Suite dels Fills de la Terra
Els guàrdies escupen trossos de poder
com granets de sorra que somnien ser un desert
cassen vides ermes que mal dormen en cancells
amb aquella sorna que només tenen els vells
Fills de la terra
d'abans de la guerra som..
Mil rius de petroli cremen desbocats
l'aigua ja no és vida dins la central nuclear
reguitzells d'homes com formigues desfilant
que es dolen i ploren sobre el cos mort d'un infant.
Fills de la terra d'abans de la guerra som (bis)
Som els fills de la terra
i mai ningú ens ho podrà negar
però estem perdent la guerra
i això no ha fet més que començar
sempre tan sol, paraules de condol
sempre tan sol, borratxo de consol
Si m'ho haguessin dit
vaig fer tantes voltes intentant
trobar-li a tot algun sentit.
si ho hagués previst
més d'un se'n faria creus
de com en puc ser jo de malparit
digue'm si mai podré treure el cap
pel teu imaginari quan passin els anys
potser alguna foto o un retall
de diari quan ja siguis gran.
Digue'm que és el que amagaràs
a dins del teu armari quan passin els anys
dies que mai no vas encerclar al calendari
dies obligats, dies oblidats
digue'm com ho fas per dormir a la nit
com aguantes aquesta pressió al pit
digue'm d'on treus la força cada matí
per tornar a començar (bis)
digue'm el secret que no vols compartir
digue’m si és casualitat o bé destí
si vam tenir un déu però un dia es va morir
i ens vam quedar sols (bis)
tan sols..
Sense memòria no hi ha pecat
la història sovint s'escriu
amb tinta de calamar
Mosques i arnes busquen la llum
espai lliure d'esperança
espai lliure de fum.
Espai lliure de pols espai lliure de llum
espai lliure de dolç espai lliure de fum
espai lliure de mar espai lliure de vent
espai lliure de sol espai lliure de gent
espai lliure de dos espai lliure de tres
espai lliure de tot espai lliure de res
espai lliure d'enyor espai lliure d'amor
espai lliure de sort espai lliure de tu.
narinant... farem danses a la pluja mentrestant
narinant... perseguint les orenetes quan se'n van
narinant... protegint-nos de la por i de la fam
narinant... endinsant-nos a la cova del gegant.
darrere la ciutat ningú no fa el pessebre
els camps són tots d'asfalt i els camins són de pedra.
darrere la ciutat el sol només toca d'esquena
darrere la ciutat fa temps que estem en guerra
vivint a la ciutat tranquil
penjat a la ciutat d'un fil
m'hauria agradat no ser en mig de les ombres
ni tenir tanta por dels pecats i les tombes
m'hauria agradat sentir més sovint l'aire del matí
i tenir temps d'escriure tot el que et feia riure
vivint a la ciutat tranquil
penjat a la ciutat d'un fil
si m'haguéssiu vist
fotent-me trompades
intentant enfilar pel recte camí
si m'ho haguessin dit
més d'un i dos dies
m'hauria anat millor quedar-me al llit.
Writer/s: Josep Maria Llongueras
