Superanònims
He vist a Mari treure xiquets endavant, drogues i bingo, l’estaven enganyant: llàgrimes al coixí, de bon matí al treball; busca la dignitat i la troba al mirall. Òscar, cinquanta, a les nits repartidor; entre setmana, manobre i pintor, –l’educació del fill mereix l’esforç–. Repartiment a domicili, somriure i tot cor. De Veneçuela Doris amb el fill malalt, part complicat, paràlisi cerebral, ara el germà ha vingut a ajudar: ni cap mur ni cap mar l’amor pot aturar.
Diuen que tenen un cor que no els cap al pit, que si els necessites només has de fer un crit. Dormen poc de dia, poc més de nit, et canvien la vida sense moure un dit. Diuen que són lluitadores i lluitadors, forts, valents, vida desagraïda segueixen somrient; amb el poder del perdó, la força de l’humiltat –diuen– sobreviuen a la realitat. Poc a poc Sara va perdent la vista, va perdre la mare de manera imprevista; pot veure dins l’ànima com ningú ha vist mai; té fam de vida i el superpoder del ball. A un mas aïllat, Tico i tia Pilar, una secta desconeguda els va devastar: ell es va suïcidar, Pilar va lluitar; sacrifici i bondat van vèncer soledat. Costa de Marfil i guerra, va fugir Bangaly; treball, família, terra, va deixar tot allà; viatjant sis anys i sis mil penúries més, resistint amb supercor i sent l’amo del temps.
Superanònims al voltant de tu. Ni populars, ni coneguts per ningú. Miracles pagans sense dir ni mú. Ídols ignorats en l’anonimat cru. Tot l’honor, tot l’amor. Gràcies per tot. Tantes lliçons! Tot per res, res de rancor. Sou tota l’esperança del món. Tota l’esperança del món. Sou tota l’esperança del món. Diuen que tenen un cor que no els cap al pit, que si els necessites només has de fer un crit. Dormen poc de dia, poc més de nit, et canvien la vida sense moure un dit. Diuen que són lluitadores i lluitadors, forts, valents, vida desagraïda segueixen somrient; amb el poder del perdó, la força de l’humiltat –diuen– sobreviuen a la realitat.
