Sus lo tro de la mundana ‘sfera
tots hi serem
l’os pelat de l’hivern, com sospira,
i com l’ull viu de la primavera
no sap com mirar-s’ho i no s’ho mira,
i és que el giny genital de l’esfera
més alta d’estrelles de la fira
de l’univers aquest any espera
que li vindrà l’orgasme i delira
que engendra mons, ai, i el món s’esvera
i ei, món, que... tranquil, que no hi expira
ningú aquí, si no el pren la riera:
guillotinarem l’última pira
i tots hi serem a la vorera
amb els instruments, tu du la lira,
si fem bé els goigs, sentits i amb trempera,
tornarà a anar la indomable a l’hora
del no-res que riu i del que plora.
Writer/s: Enric Casasses, David Fernández/ Iván Martínez
