T'has cansat
Avui com sempre, un imbècil t'ha explicat com caminar,
perquè et fan creure que pots seguir respirant,
viure contra el terra trepitjat.
I no saps qui són els monstres.
Tant temps ensenyant-te com funcionen tots els engranatges.
És tot un miratge. I ara què? Com et sents? Què hem de fer?
T'has cansat, i ara estripes aquest decorat,
necessites viure de veritat, aquest món artificial s'ensorra,
i demà, tot crema al teu voltant,
però el cel torna a brillar, amb dignitat.
Dels seus caps neixen, falsedats que has encaixat,
són mentides les que t'han fet gran,
suportant un món de merda.
Cent vint mil espases, s'han clavat en la teva esperança,
vas viure esquivant-les, no tens por, i ara no, sents dolor.
T'has cansat, i ara estripes aquest decorat,
necessites viure de veritat, aquest món artificial s'ensorra,
i demà, tot crema al teu voltant,
però el cel torna a brillar, amb dignitat.
