T'ho dic a mi
Tu m’ho dius a tu, i jo t’ho dic a mi,
potser és que ja no ens cal mentir
per dir mentides.
Que quan et miro em veig a mi,
els teus ulls i els meus detalls.
Potser és que ens sobren els miralls
i ens falten vides.
Hem plorat, hem viscut, hem pecat, hem rigut,
hem obert veles quan bufa el vent.
Hem volat, hem crescut i hem fet gran el moment,
injectant vida sota la pell.
Hem trencat les muralles del nostre castell
i jo encara em pixo de riure.
Hem brindat pel present i hem parat el temps,
quan la puta mandra no ens deixa viure.
Tu m’ho dius a tu, i jo, jo t’ho dic a mi.
Potser és que ja no ens cal mentir
per dir mentides.
I és que quan et miro a tu em veig a mi,
i busco en els teus ulls els meus detalls.
Potser és que ens sobren els miralls
i ens falten vides.
Hem jugat, hem perdut, hem saltat el camí,
hem caigut i hem guanyat autoestima.
Hem desfet i refet amb la pell de gallina,
i aquesta és la mare dels ous.
Hem badat, hem somiat fent dissabte un dijous
i hem fet sempre foc sota la pluja.
Hem ballat reggaeton i hem vençut la son,
cremant la nit quan l’amor ens puja.
Tu m’ho dius a tu, i jo, jo t’ho dic a mi,
potser és que ja no ens cal mentir
per dir mentides.
I és que quan et miro a tu em veig a mi,
i busco en els teus ulls els meus detalls.
Potser és que ens sobren els miralls
i ens falten vides.
Hem sentit que hem fet tant,
que hem pres mida,
i hem parlat amb els ulls de la vida.
I si es pogués tornar enrere,
tot i que hem pres mal.
Tot el què hem fet o faríem igual.
Writer/s: Marcel Lázara, Júlia Arrey
