Tan a poc a poc (que me dorm)
N'Stella sona amunt,
se m'estira sa pell.
Només veig es fons blau com sa sortida més a prop.
Ja està tot venut quan jo delir i desorient.
Me distreu es renou i s'esquena me fa mal.
Ja veig es terreny no trepitjat, m'atrau sa seva simplicitat,
ses seves serres irregulars i ses ales a prop des mars.
Però passa tan a poc a poc que me dorm dins es clot.
Writer/s: Maria Jaume
