Tan lluny, tan a prop
És la llum de quarts de nou,
i els llençols olor d’estiu.
El veïnat quan tothom dorm,
i els teus peus freds a la nit.
Ha picat el dubte a la finestra,
però no l’he deixat entrar.
Ja fa temps que potser ho intueixes,
però no t’ho sabré explicar.
Tan lluny, tan a prop.
Tan lluny, tan a prop.
Els diumenges a la tarda,
que ens desperti un altre cop
a la ciutat de les cabanyes
fèiem sostres amb llençols.
Writer/s: Paunezz
