Tancat a Montjuïc
Es feia curta la nit
amorrat en el teu pit,
i entre blancs llançols de ras
m'estimaves a tot gas.
Ensenyant les teves Culxes
et sonreien fins les bruixes,
que al suau galop d'una escombra
es confonien per l'ombra.
Però ja mai més no veuré
les teves cames Roser,
ni la lluna just darrera
de la feva ampla cadera.
Tancat aqui a montjuïc
no sóc pobre ni soc ric,
només intento ignorar
l'exércit de cucs que hi ha.
Amb musica dels Stones
em clavava ben al fons.
L'esquena m esgarrapaves
amb les ungles em
mimaves.
Per què el sol ha de sortir
quan estic al teu coixi?
Que duri Sempre la nit
per no fugir del teu llit.
Pero Ja ho et puc te
un peto
als teus llavis de
bombó.
t'hauràs de buscar un amant
que et pugui seguir besant.
Però un dilluns de juliol
Iberia avançâ aquell vol
i el teu marit va arribar
junts al llit ens va trobar.
No deixà ni que parles
abans de que m escanyes.
Em valg morir davant teu
no et vaig poder dir adèu,
I ara que estic acabat,
deixa'm dir la veritat:
morir potser és divertit
peró es millor dormir al teu llit.
Writer/s: Domènec Pamies, Joan Pàmies
