Tant de bo
Tant de bo que les ferides
que ara em couen com el foc
alimentin melodies
fetes des del fons del cor.
Que la veu que ara ressona
tremolosa a contratemps,
mai no oblidi les estones
atrapats sota la pell,
tant de bo…
Tant de bo que aquestes aigües
que embolcallen el meu cos
tinguin l’aire de llevant
i aquella olor de sal i amor.
Que no hi surin mai més vides,
ni banderes, ni colors.
Que s’enduguin, amb onades,
el dolor que impregna el cor.
Tant de bo, tant de bo,
tant de bo, tant de bo.
Tant de bo que el temps ho endreci,
que no ens aturin, que ja no ens callin,
que no ens pugui mai la por!
Tant de bo que les paraules
que avui em brollen d’entre els dits
marxin de la violència
que han viscut els nostres ulls.
Que puguem canviar la força
per l’aroma d’un clavell.
Tant de bo, tant de bo,
tant de bo, tant de bo.
Ens roben, ens trenquen
i ens tornen al niu.
I ens busquen quan pensen
que el temps no és perdut.
Les seves butxaques,
el nostre camí.
Les peces que ens manquen,
el seu nou destí.
Vull ànimes pures que parlin clar,
i dones que governin un nou demà,
vull viure per riure i escriure un futur.
Tant de bo, tant de bo,
tant de bo, tant de bo.
Tant de bo que el temps ho endreci...
