Tant s'incrementa
Tant s’incrementa com més va cremant,
la força de buscar allò que s’oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l’obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit,
la lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
si visc perdent-me, sempre enamorat
El mar és ple, però jo em passo els dies
omplint-lo de mirades.
Tant s’incrementa com més va cremant,
la força de buscar allò que s’oculta.
La lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
si visc perdent-me, sempre enamorat.
Writer/s: Dani Poveda
