Tard
Vull tindre a prop el xiquet que dormia en el cotxe escoltant “Berlin”.
Els dinars quan el tio encara sabia dir qui era jo. I qui soc?
Sols ho sé quan estic tan immers que sols tinc a prop el silenci confús que m’envolta abans d’eixir, i és que...
Mai és tard. Perquè mai és tard.
En la nostàlgia caminem, quan cau la nit, sabent que no podrem tornar a aquells moments,
en els que abans just d’avançar, érem lliures d’evitar el que farem.
Vull tindre a prop tota aquella abundància, l’estància i un ganivet, per tallar les arrels d’un hivern que ha gelat la mel.
La dolçor a les venes, l’amargura a la boca desboca pura bravura, xiquet rebel, exaltades les fulles que observen el nostre anhel. No podrem dir que els records que tenim se’n van, perquè aquelles imatges viuran fins i tot quan....
En la nostàlgia caminem, quan cau la nit, sabent que no podrem tornar a aquells moments,
en els que abans just d’avançar, érem lliures d’evitar el que farem.
Tots els errors que haja escrit m’han fet ser qui soc hui, tant de bo recordar-los sempre.
Tots els errors que haja escrit són el pes que tinc dins, tant de bo no portar-los sempre.
Writer/s: Tenda
