Temps
Feia tan temps
no trobava el gust de les paraules
i el vent
que passava tan de pressa
com si així no l’entengués
Feia bon temps
però els carrers no eren prou amples
i les parets eren massa blanques
Portes de núvols blancs t’obren records
i el temps, t’entela la mirada
Vidres fets de cotó et fan intuir
un cel tan clar
Veus que ressonaven des del fons d’un horitzó
tan dens
veus que repetien
paraules que ara ja no entens.
Portes de núvols blancs t’obren records
i el temps, t’entela la mirada
Vidres fets de cotó et fan intuir
un cel tan clar
