Temps
Cau un raig de llum sobre la fosca, s’endú el temps.
Ja ningú té pressa, res més pendent.
Els rellotges deixen de marcar hores, minuts, segons.
Sorgeix vida en el caminar, l’únic batec el cor.
El pes dels nostres passos alleuja la nostra ment.
Pensaments que tornen a aquest moment present.
Quan s’il•lumini el cel l’endemà, podrem recuperar.
El temps ha perdut tot el seu valor i ara torna a ser nostre.
Quan s’il•lumini el cel l’endemà, podrem recuperar.
El temps ha perdut tot el seu valor i ara torna a ser nostre.
Al fugir la fosca poden néixer tots els colors, un nou mar d’idees encén el foc.
Els ulls dels vianants comprenen a qui tenen davant, comparteixen els records, les cendres del
món on feien tard.
El pes dels nostres passos alleuja la nostra ment.
Pensaments que tornen a aquest moment present.
Quan s’il•lumini el cel l’endemà, podrem recuperar.
El temps ha perdut tot el seu valor i ara torna a ser nostre.
Quan s’il•lumini el cel l’endemà, podrem recuperar.
El temps ha perdut tot el seu valor i ara torna a ser nostre.
I un, una esperança ja neix, una esperança ja crida, per tornar a la vida.
I un, una esperança ja neix, una esperança ja crida, per tornar a la vida.
Quan s’il•lumini el cel l’endemà, podrem recuperar.
El temps ha perdut tot el seu valor i ara torna a ser nostre.
Quan s’il•lumini el cel l’endemà, podrem recuperar.
El temps ha perdut tot el seu valor i ara torna a ser nostre.
