Temps passat
M’agradaria saber
si te’n vas anar per anar bé,
si has trobat el que buscaves.
L’amargor que em vas deixar,
avui ja l’he arraconat,
et desitjo bona estada.
El dia ha guanyat la nit,
el vent ha allunyat de mi la pena.
Des del racó del meu cor,
despertant amb la claror,
contemplo la mar serena.
Aquells anys de joventut,
on vàrem viure plegats
unes noces ensucrades.
Emparats per a l’amor
no ens calia cap esforç
per omplir la nostra taula.
La lluna ens venia a buscar
després d’un dia enfeinats,
la il·lusió ens agermanava.
I despullats cos a cos
ens regalàvem petons
fins arribar a l’alba.
El temps és un mal gestor
que capgira la passió
i embolica les vesprades.
I sense saber perquè
no hi ha res que parlar
i seu un estrany a taula.
Aquells llençols de cotó
que amb cura, enganyant la son
bordaves,
dormen plegats al calaix,
mirall d’aquells anys daurats
on tu i jo ens estimàvem.
No calen retrets passats,
hi ha molt camí per davant,
esborrem les trepitjades.
Altre foc esdevindrà,
caliu de nous afanys,
i tornarà a bullir l’aigua.
Voltant per qualsevol lloc
hi trobaré una altra veu
que em parli de matinades.
I brotarà una altra flor,
perfumant aquest racó
on hi viu l’esperança.
Writer/s: Lluís Lozano
