Teranyines
A les cases no són ja les teranyines
les que enterren fil a fil la joventut.
La foscor que filtren finestres obertes
són les restes dels records d’un temps perdut.
Jau la Joana llibertina a sobre del sofà,
el cotó del vestit roig li tapa allò que pot.
La foscor del seu cabell atrapa un raig de llum,
intenta colar-s’hi el sol.
Però la Joana, que és molt llesta i sap allò que vol,
s’incorpora cap a la finestra i diu al sol:
“Si el que vols és banyar cada tarda meva pell,
has de tenir gosadia i no anar d’amagat”.
Viu, viu, vine, disfruta’m avui,
no deixes que et condicione ningú, que el present te’l van furtant
les gotes dels instants que fan moure el temps,
les mateixes que tu ignores a cada moment,
fan camí cap a l’androna del que s’ha oblidat.
A les cases no són ja les teranyines
les que enterren fil a fil la llibertat.
La foscor que filtren finestres obertes
són les restes de paraules malsonants.
Hay gente que se olvida de ser niños,
hay niños que se olvidan de crecer.
Y un rincón del aguacero que es su vida
yace seco y grita por hacerse ver.
Y millones de ilusiones ahogadas
por amantes de esta absurda sociedad,
que en volandas llevan mil cuerpos sin vida
que desnudos violan en la intimidad.
Viu, viu, vine, disfruta’m avui,
no deixes que et condicione ningú, que el present te’l van furtant
les gotes dels instants que fan moure el temps,
les mateixes que tu ignores a cada moment,
fan camí cap a l’androna del que s’ha oblidat.
Writer/s: Tendur
