Tinc el verb tenir
Avui has endreçat
i perdut en un calaix
has trobat un full rebregat
del llibre de verbs conjugats.
Et foten escales avall,
la casa ja no et pertany,
però a la butxaca del davant
encara tens el verb tenir conjugat.
I vas a una casa de préstecs
a desfer-te de l’objecte
per unes quantes monedes.
I te’l dono a tu
per poder seguir
el petit camí,
no tenir cap neguit.
Perquè sino tinc
ja no hauré de patir,
la felicitat
dependrà de mi.
La porta es torna a obrir,
entra un dels teus veïns,
fa cara de pocs amics
mentre es ven el disc de Police.
Ara estàs en un compromís,
posa un preu al teu verb tenir.
Li preguntes decidit
què pagaria per poder dir
Jo tinc tot el que es pot tenir
en futur, present i passat
i amb els amics poder fardar
d’una gran riquesa verbal
en un món plusquamperfet
on tot es basa en el que dec.
I te’l dono a tu…
Però abans que te’l quedis deixa’m
acomiadar-me d’ell com es mereix,
conjugar-lo amb tots els temps,
viure tots els nostres moments
siguin bons, siguin dolents.
Tinc, tenia, tindré, tingui, tingués,
té, , tindria, tinguí, l’havia tingut,
no el seguiré tenint, l’hauré venut,
però amb el pretèrit indefinit
podré dir que l’he tingut
durant tots aquests anys viscuts.
I te’l dono a tu…
I sempre ens quedarà el plusquamperfet
per recordar que havíem
tingut bons moments.
I en temps futurs
hi haurà altre gent
que et seguirà conjugant en present
Writer/s: Albert Pastor
