Tomb de Ravals
El Baluard:
Aquí tenim l’inici d’una antiga muralla,
encerada per ordres d’una Pastoreta.
Que tenia a la galta gravada, una roseta.
Amb la expansió del Reus Paris Londres,
van enderrocar les muralles, per sortir de les ombres.
Pel Baluard, entràvem a dins la vila tres-cents anys enrere,
i al hotel Gaudí, s’hi van hostatjar per venir-nos a pegar,
uns piolins que les urnes no van trobar.
Van venir a repartir i ens van tirar pipí.
Fossar vell:
En aquest punt de la Raval, molta gent s’hi ha deixat la pell,
malgrat que es veu la imatge, del campanar més bell.
Tenim el cor del Fortuny a la Prioral,
i la mòmia del Prim al mausoleu municipal.
Però en Gaudí, reposa a la ciutat comtal.
Peixateries Velles.
A Reus hem anat tan sobrats d’estructures,
que aquí mateix, hi teníem un mercat de pescats i verdures.
La seva coberta, va ser dissenyada per un francès anomenat Eiffel,
la qual més endavant, fou desmuntada per poder veure el cel.
Així ens vam quedar orfes d’aquest gran arquitecte,
sumant l’aportació de grans artistes,
que han fet coses per Reus de manera correcte.
Perquè tal com deia en Dalí,
si no hagués nascut a Figueres, hagués nascut aquí.
El Pallol.
L’antiga zona de la presó, es va convertir en carrerons,
quan el Nuñez i Navarro hi va veure els calerons.
Per això van decidir fer un centre comercial,
per dur a terme en aquesta part de la ciutat, un Reus com cal.
Però tinguem en compte, que les galeries mai han funcionat,
perquè als de Reus, ens agrada passejar i moure’ns en llibertat.
El centre de la nostra ciutat, havia estat emmurallat,
essent tot aquest forat, un bocí ben trobat.
Avui en dia sols ens queda un tros de muralla,
que es pot veure a través d’una pantalla.
Plaça de la Sang.
Aquesta plaça era com cal, aquí mateix hi havia l’antic hospital.
Però no fa massa et van remodelar, deixant-te fatal.
La seva creu de terme, no sempre ha estat ferma.
Ja ha caigut dues vegades, i a la tercera va la vençuda.
Plaça Catalunya.
En aquest indret s’hi posava la vella castanyera,
a la cantonada del museu, mentre repartia castanyes per tot arreu.
Un museu que té nom de doctor, arqueòleg d’afició,
que ens va deixar aquesta mena de panteó, no hi perdéssim la raó.
Psiquiatra de professió, el doctor Vilaseca,
va fer una gran tasca per la població.
A l’antiga farmàcia Ornosa, hi ha aquesta casa tan formosa.
No fa massa t’han restaurat, i els teus encants s’han conservat.
En mig d’un terra aplanat, hi ha un monument ben plantat.
Es tracta del Bartrina, tota la plaça ell domina.
Raval Santa Anna:
Ara que hem passat el museu,
arribem a la cantonada del jueu.
Diuen que assenyalava de mala gana,
una disputa de la raval Santa Anna.
Al restaurar-lo li van voler rentar la cara,
però aquest senyor...
assenyalava cases de dones que fumen i et fan créixer la vara.
Ara et volen fer peatonal perquè la gent hi vagi a peu,
Però els veïns d’aquest indret, sols hi veuen molèsties per tot arreu.
Plaça del Prim:
Arribem en aquesta plaça, centre neuràlgic d’hotels i cafès,
on es feien negocis i es manegaven calers.
En Prim estava tan sonat, que a la seva plaça hi ha la Banca March.
Durant la construcció del monument,
la seva comissió va tenir un mal moment.
Pobre maçó, el van eliminar abans d’anar a presó.
El cul del cavall mira cap a Tarragona,
mentre els de casa, ens assentem en aquesta zona.
Els nostres pares jugaven al Reus-París-Londres, en mig de la plaça,
i nosaltres, seiem a les escales d’un banc que te nom d’una població del nord d’Espanya, sense parar de menjar pipes i fotre’ns molta canya.
Eren altres temps... quines mamades!
Raval de Jesús:
És una raval que a la ciutat sempre li ha donat bon gust.
És la més animada, i pots anar al Bonmar a fer una esqueixada.
I al acabar el cigaló, al Bingo a deixar-te la mesada.
Tornant d’empalmada, és la més estimada, perquè sempre fa baixada.
Al cinema Monterrosa, l’hem arribat a fer molt grossa,
dilluns de mercat, tarda, sessió continua, amb bona companyia,
pagaves dues entrades per fotre unes penetrades.
A Raval Martí Folguera:
Malgrat que aquí hi vivia un fill il·lustre de primera,
no s’ha aixecat molta polseguera.
Era en Josep Maria Martí Folguera,
literat, dramaturg i jutge amb molta carrera.
Enfront del Portal de Jesús, et trobaves amb uns gelats italians,
i baixant a ma esquerra, hi havia cal Picó,
orxates a l’estiu, i a l’hivern, torrons de viu en viu.
Aquest és el Tomb de Ravals, on comences al Americano, passes pel Miami i veient Reus, se te’n pot endur com un tsunami...
Writer/s: Jordi Cuesta/ Ariel Santamaria
