Torno a respirar
La boira m’envolta en un moment...
Punyent... com un ferro roent.
Després de l’avui ve el demà...
El vent s’ho emportarà
i naixerà un nou dia.
Com una fada volo més enllà.
És vida, torno a respirar.
Lliure Joan Salvador Gavina
emprèn el vol cel enllà.
Ajuda’m a descalçar la creu.
A veure el que no es veu.
Poc a poc torno a respirar,
he après a perdonar i a regalar somriures.
Ajuda’m a descalçar la creu.
A veure el que no es veu.
Poc a poc torno a respirar,
he après a perdonar i a regalar somriures.
Sóc humà, no un heroi escapat
de faules i mitologies.
Vull estimar i transformar el meu voltant.
No tinc orxata a la sang.
Vull ser com el Petit Príncep.
Com la campaneta de Peter Pan
i sortir del somni i la utopia
Per seguir endavant,
per seguir endavant.
Trepitja amb força i valentia,
tocant de peus a terra i altres cops volant.
Trepitja fort i amb molta valentia
Tocant de peus a terra i altres cops volant.
Ajuda’m a descalçar la creu.
A veure el que no es veu.
Poc a poc torno a respirar,
he après a perdonar i a regalar somriures.
Ajuda’m a descalçar la creu.
A veure tot el que no es veu.
Poc a poc torno a respirar,
he après a perdonar i a regalar somriures.
Poc a poc torno a respirar,
he après a perdonar i a regalar somriures.
Writer/s: Imma Perlacia
