Tot era tan senzill
Tots els amors comencen
per casualitat.
Llavors, quan tot trontolla,
A qui has de renyar?
Era ahir, ahir, només,
Quan tot ens estava bé.
Somnis al coixí,
De rosa i blau marí,
Fràgils com un cel d'hivern,
com tot allò no gaire etern.
Hem de caminar,
sabent que tot és casualitat,
I, tal com és,
podria no haver estat, podria no ser.
Viure aliens i llunyans,
podríem ser del tot estranys,
potser, a la feina, ser companys,
un fugaç pensament,
com hem fet amb molts abans.
Bé saps que quan la nit creix,
La innocència s'esvaeix.
Tu encara creus en l'amor; hi creus,
però, amor meu, jo mai seré el mateix.
Jo només sé jugar
amb tot allò que vaig malgastar.
Et tenia aquí,
ho tenia tot, et tenia amb mi,
Era tan simple, era tan pur,
quatre esbossos del futur,
dos cossos joves i insegurs.
Tan senzill, tot era tan senzill.
Tot era tan senzill,
Sortir a sopar,
al cinema i cap al llit.
Tot era tan senzill.
