Tot és teu
Quan s'apropen a la mort
i l'obaga els embolcalla per fi
els rics no solen traficar
amb l'etern abisme i destí
No hi ha contraban del seu poder
No hi valen de res els seus diners
Un fil de cànem descabdellat
com Medusa amb cabells solts
furta els seus vidres blindats
la camisa de força del seu cor
les fòbies campen arreu
no hi ha salvació ni pregant a Déu
Lluny queda ja el nostre exili,
a l'abast el món,
sense termini ni extermini
pren tot el que és teu, amor
Tot és teu
Qui avisa no és traïdor
i tot allò superflu morirà
deixant passar a l'home nou
sense necessitats
Us cal mostrar-vos què sou
Us cal desfer-vos del dol
Hi ha un riure que capgira
el passat cec en amor
hi ha una vida què lluita
si som dos, som la sort
si som nens, som millors
i som més, som tothom!
Writer/s: Lluís Vicent
