Trampa mortal
Somriuen, es miren, i somriuen,
quant de temps han passat.
Així esperant, així sense oblidar.
Només es tenen un tros de pell
que es van robar en nits de gel,
de sang, plors, i fins mai més.
Només es volien tenir al davant
mirant-se de dalt a baix,
el temps és trampa mortal.
Es miren, i estan callats.
Somriuen, es miren, i somriuen,
No volen tornar a marxar,
així de buits, així amb solitud.
Només es volien tornar a tocar per prendre l'olor a les mans, que tants anys han recordat.
Només es volien tenir al davant mirant-se de dalt a baix, el temps és trampa mortal. Es miren
