Trens
Els teus ulls no em miren però saben molt bé
Que han calgut deu mil hores per entendre el que se
Crits i plors i esbroncades i abraçades també
Nits de no dormir gaire, nits de no dormir gens
Fulls en blanc que tot d’una s’omplien de trens
De plànols, d’esquemes, de colors sense fre
Un tecleig tan frenètic que no te aturador
Una queixa, una crida, d’ajuda o de por
No se veure un futur sense tu,
I tampoc se si m’agrada gens
Podria veure la vida com tu…si parléssim de trens
La passió enfervorida que no entén de lliçons
Els somriures finals que es fan entenedors
Caminant sense traça, ni ritme, ni fi.
Anticipant les sortides, recordant els destins.
Puc estar al teu costat durant hores
Envoltat d’un silenci esquinçat
Pel soroll del teus dits al teclat
I que no passi el temps
No sé veure un futur sense tu,
I tampoc se si m’agrada gens
Podria veure la vida com tu…si parléssim de trens
No em preocupa que puguin pensar
Els qui et veuen parlar al caminar
Si em demanen quina es la raó
Els hi parlo de trens.
No sé veure un futur sense tu,
I tampoc se si m’agrada gens
Podria veure la vida com tu…si parléssim de trens.
Writer/s: Jose Galdran
