Tres metres
Tal dia com avui vas marxar sense un adéu,
en una corba tancada vaig prendre el que era teu.
Encegat pel sentiment de pensar-me superior,
sense marge per entendre
el que és patir en aquest món.
Amb tres metres ja n’hi ha prou,
comptant que un és pel meu coll,
sense ganes de mirar el cel on el sol cada dia pon.
Tot s’apaga en un moment;
ara ho tens tot i ara no tens res,
entre ferralla i gasolina tenyida de color vermell.
No sé com acabar aquest llibre
que està escrit fins la meitat,
si no veig més enllà dels tres metres
que em duran al teu costat.
He pres el teu destí per no donar-te la raó,
avui farà un any que cremaves,
les teves cendres el meu malson.
Només per no pensar en el mal que guardo al cor
llenço a terra la cadira, faré justícia, serem a prop.
Amb tres metres ja n’hi ha prou
per treure'm aquesta pressió que porto dins del pit
des del moment que vam perdre el control.
El meu passat ja no existeix,
destrossat per un sol moment.
Només recordo aquella imatge
del teu rostre mirant-me inert.
