Tristesa
l’enyorança, la tristesa, l’egoisme de la carn
el dolor de qui es queda esperant l’absurd
la duresa i la fredor del tacte de la mort
ens fan sentir com som, tan dèbils! tan cecs!
distàncies dures i fredes per la innocència i el vincle d’un cor
tant sols amb un instant de ceguesa veuríem la immensitat del no-res
tantes distàncies correrem, tants boscos creuàrem,
tant gaudirem de la carn, bella energia destinada a morir
