Tristesa
Podries ser qualsevol quan m’enlluerna el sol,
tants superherois que ja no necessites.
Ric per no plorar, m’agrada com me mires.
Demà ja aprendré a volar quan tot ho deixem a mitges.
Tan perfectes els defectes.
Tristesa, m’alegra disfrutar-la.
Tristesa, valdrà la pena sentir-la un pic i un altre.
Un horabaixa qualsevol que cerc el meu redol
tudam tota la màgia. Se m’ha fet llarg.
Mira mamà: sense mans!
El món se’n va a la merda.
Comença pel final, mos hem avesat a perdre.
Tan correctes els desperfectes.
Tristesa.
Quan tot mos quedi massa lluny i t’endiumengis en dilluns,
què serà de noltros? què serà de voltros?
