Trossos de vida
“Diga’m on vols anar avui”
li deia el cel amb els ulls tancats,
mentre la llum mirava i els dos sentats allà.
Tan intens, tan llunyà...
Les coses que veia anaven marxant,
el foc de l’aurora que l’anava apagant.
Tenia guardada sota el seu braç
trossos de vida per anar regalant.
Seguint el vol, fent veure
com si no ho hagués vist.
Pintava el sol les merdes
per aguantar aquell pis.
Les seves pors que cridaven:
no tornis tard avui!
Sense rems, mar endins...
Les coses que veia anaven marxant,
el foc de l’aurora que l’anava apagant.
Tenia guardada sota el seu braç
trossos de vida per anar regalant.
Les coses que veia tornaven a lloc,
es preguntava si quedava el record.
La seva llum que brillava tan fort,
de ben segur que il·luminava aquell port.
Sense rems, mar endins...
