Tsunànima
Bocanada de l’infern
Mana al trot ona desvocada
Roda, corre fora d’ordre
I folla per vessar-se.
Escapa! Ja que t’envolta l’onada…
Com quan hom quan fuig
la mort de tu no s'apiada
Sent l’Atlàntida ofegar
L’ànima en melancolia
Déu és on es torba
la inmanència del dolor.
No sé on és,
Però sé que és ell qui em fot!
Vents de Poseidó!
Vents de Poseidó!
Vents de foc!
Poblats
Són sacrificats
Floten cossos
Desanimats.
Fota-t’ho ja al cap
(que el) nou ordre inclou
Catàstrofes mentals.
No!
Ei! Ouh! Vull Reanimació!
Ei! Ouh! Ven Reanimació!
Ei! Ouh! Pren Reanimació!
