Tubs de ventilació
Quan tinc la certesa de saber què ve després.
Quan m’esgoto d’encertar-ho dia a dia, mes a mes.
Quan l’espectre del futur, el del present i el del passat
em visiten desprenent un tuf clar d’unanimitat.
Jo no em preocupo gaire, jo no truco a un infermer,
ja sé què necessito, ja és ben clar què he de fer!
Quan topo amb les parets massisses dels meus pensaments.
Quan no m’encerten la pastilla i vaig massa content.
Quan em fa por que em mati jove un càncer fulminant.
Quan veig que alguns assumptes no els arreglaré cantant.
Ja sé què necessito, ja és ben clar què he de fer,
em planxo una camisa, me’n vaig cap al carrer...
I busco en tubs de ventilació,
en accessos foscos a parcs,
en violes desafinades en oficis de funerals,
en col·liris que em ceguen els ulls,
en arengues de capitans,
en uns peus que esquitxen massa en piscines municipals.
Busco en tubs de ventilació,
en accessos foscos a parcs,
en violes desafinades en oficis de funerals,
en col·liris que em ceguen els ulls,
en arengues de capitans,
i busco en llocs on, per ’nar bé, no hauria de buscar...
I busco en llocs on, per ’nar bé, no hauria de buscar!
